Windhoeck

Ja estem de tornada, han estat dos dies de fer molts quilòmetres sense veuore res massa interessant.

Adèu Namibia, fem via cap a Ciutat del Cap

Deixem 4000 quilòmetres recorreguts en aquest país

Opwa

Avui hem passat el dia a Opuwa.

Mig camuflats, hem observat la gent i fet un munt de fotos.

Això és un parc temàtic real. Es veuen passar dones himbas totes embadurnades de terra marró i mantega amb olor caraterística, homes himbas amb el cabell formant una banya o un gorro en forma de banya i mitja faldilla, només al davant amb farbalants blau elèctric, i per darrera una faldilla llarga, dones herero amb els seus vestits del segle XVIII totes altes i grosses com torres elegantment habillades, dones demba que algunes tapen els pits amb sostenidors moderns, porten moltes joies de coloraines per tot arreu i una faldilla-taparrabos. I amb tots i totes també desfilen dones elegants amb mini faldilla i talons i homes i dones amb texans i algú molt begut amb quatre parracs.

Al poble hi ha un parell de supers, un banc, dues gasolineres i un restaurant que formen el centre. Al voltant hi ha barris de barraques i altres de cases molt senzilles. Hi ha unes construccions fetes amb pals de fusta que serveixen de paredetes per vendre roba, licor casolà i de restaurants locals.

 Home himba amb faldilla blava

   

 Paradeta on serveixen el licor local

   

 Dona demba

   

Catarates Epopa

   Hem anat a les catarates Epopa. El riu Kumene fa frontera amb Angola i en un moment determinat cap a l'uest de Namibia es precipita per uns barrancs desfent-se en moltes branques, o sia que es veuen molts salts d'aigua.

Ens ha agradat molt.

Hem sortit d'Opwo i hem tornat i pel camí hem anat pujant gent d'ètnia himba que ens fèia autostop, en baixar demanàvem per fer una foto i posàven contents, ha estat una bona experiència.

Quan nosaltres fèiem autostop en baixar pagàvem l'import acordat, quan nosaltres carreguem gent els hi solem donar galetes i aigua i a vegades una poma.

   

 Catarates Epopa

   

   Senza parole

Himbas

Després de fer molts quilòmetres hem arribat a Opwo, es la capital de les terres de les tribus himbas.

Aquest matí hem tingut el primer contacte amb una familia d'aquesta tribu quan ens hem parat en un llogaret a prop de la remota carretera on hem passat i quedat encallats en un pas de muntanya.

Els infants menjàven farina de blat de moro, bullida amb llet i una mica de carn de cabra. Al voltant de les barraques hi havia trossos de carn que s'asecaven al sol.

En Xevi troba que l'estètica de les dones himbas sembla treta de la peli "la guerra de les galàxies". Les dones es cobreixen amb un troç de pell lligada a la cintura, els pits a l'aire i els cabells embadurnats amb fang vermellós.

Aqui a Opwo hi ha diferents tribus totes elles amb la indumentaria pertinent, demà ens dedicarem a fer fotos i veure l'ambient.

Pel camí hem vist cèrvids, girafes, zebres i una mena de marmotes, animal fotografiat a tots els tiptics de Namibia, que s aixeca dret.

Rosa i Xevi

Twyfelfontein

A Twyfelfontein hi ha molíissims gravats prehistorics representant animals, un lloc digne de ser visitat. El paisatge allà i als voltants preciós, mitja muntanya de color vermellós i moltes roques vermelles amb formes.

A prop hi ha un bosc fòssil. Els arbres que hi ha son coníferes petrificades, es pot distingir perfectament l'escorça i els anells de creixement.

I l'aventura del dia va ser que el cotxe es va encallar en travessar un riu. Vàrem tenir sort que un 4x4 local ens va remolcar i treure de l'aigua (propina 8 €). Jo crec que el cotxe que ens va treure ja estava allà esperant a veure quin cotxe s'encallava, i tambe crec que els mateixos, posen una espelma a algun sant perque  faci baixar aigua i es puguin guanyar una propina. 

Estem a Sesfontain un poble on hi conviuen diverses ètnies: tamaras, hereros i himbas, la gent es molt amable i hem estat passejant i parlant amb ells. Ja no cal que digui que el paisatge es molt bonic.

Rosa i Xevi

 Detall d'un tron d'arbre petricicat

    

 Gravats prehistòrics

   

Cape Cross

Un somni, un regal pels sentits.

Hem vist una de les colònies de foques mès grans del mòn. Ens han parlat de que hi havia en aquest moments 250.000 foques. Les cries han nascut fa un parelll de mesos i les femelles alleten els petits i els ensenyen a moure's per l'aigua.

No hi havia ningú quan hem arribat i les foques campavem per tot arreu fins al costat del parking. Ha estat un espectacle increible, hi ha una mena de passarela a mig metre del terra que permet observarles sense molestar i sense perill.

La Costa dels Equelets, es tan fantasmagòrica i deserta com esperàvem. Per cert es diu dels Esquelets per la quantitat de vaixells que hi han embarranca't.

Estem acampats a prop del massis de les muntanyes Brandberg, que vol dir muntanyes que flamegen. Son de granit vermell i ens hem regalat la vista passejant i contemplant els voltants. 

Ahir va ploure molt i el riu que passa a prop porta aigua, cosa que no havia fet en 7 anys

ROSA i XEVI

Dunes- Walvis Bay

El camí ha estat molt llarg i les carreteres no estan asfaltades, però en aquesta zona el paisatge és màgic i sobretot canviant

 En Xevi fa una foto del desert

   

  Pel camí

    

    Tant avui com ahir pel camí hem vist estrussos i ramats d'onix.